Dimarts, 17 De Octubre De 2017
Plaça major 3, Granja d'Escarp - 25185
Telèfon: 973 782198 
Fax: 973 782012

Història

La Granja d'Escarp

Foto

El municipi de La Granja d'Escarp esta situat al Sud-oest de la comarca del Segria.

El poble es troba a 78 m. d'altitud, en un meandre del Segre. El nucli antic es dominat per l'anomenada Punta del Calvari, on hi ha les ruines d'una fortalesa antiga i restes de ceramica de tipus roma, aràbic i tambe medieval. L'esglesia parroquial de Sant Jaume, situada al centre del poble, és un edifici de finals del segle XVIII, amb façana de linies neoclassiques i campanar adossat de planta quadrada coronat per una torre vuitava,l'altar major tambe és neoclassic.

La poblacio ha crescut al sector de la carretera, que va cap a Seròs i passa per damunt del riu Segre on a pocs metres s'hi troba el monestir que dóna nom a la vila.Tambe s'ha estès cap a la zona de les piscines anant cap a Mequinensa, on gairebé al final del terme s'hi troba l'antiga ermita romànica de Sant Jaume ara arruïnada.

El casc antic de la poblacio és de cases que com a molt tenen dos pisos, però cap a les parts noves s'hi ha construït blocs de pisos.

Te una superfície total de 3.866 ha de les cuals 18,21 ha son de superfície urbana, 1.471,01 son de superfície forestal i 2.376,78 son de superfície agricola. La principal activitat agricola es la fruita (pressec,nectarina,peres,cireres,albercoc).

La cua del embassament de Riba-roja juntament amb la unio dels rius Segre i Cinca formen davant del poble de La Granja d'Escarp L'Aiguabarreig un espai natural,(L'Aiguabarreig és una zona humida de gran transcendència com a àrea de reproducció hivernada i sojomada de una fauna migratòria) constituin un atractiu pel paisatge de natura hi els esports aquàtics.

el terme municipal limita amb els municipis de Seròs, Massalcoreig, Mequinensa i torrent de Cinca.

 Les vies de comunicació que ens uneixen amb les poblacions veïnes són les segúents:

Carretera comarcal LP 7041 que arrenca de la antiga N-II que pasa per les viles de Soses , Aitona i Seros i camins veinals asfaltats que ens uneixen amb Massalcoreig , Maials i Mequinensa

Evoluciò Històrica

Foto

No podem parlar amb exactitud de quin va ser el moment en que van aparèixer els primers pobladors de la Granja d'Escarp, però suposem que aquesta situació geogràfica entre el Segre i el Cinca amb abundant aigua i caça era un lloc idoni per a que l'home primitiu hi pogués viure amb tranquil·litat i benestar.

Sembla ser que a la confluència amb l'Ebre a dos quilometres del nucli hi havia un poblat que hom ha anomenat l'abric del barranc de Sant Jaume ja que més amunt s'hi troba l'ermita en ruïnes del mateix nom, es situa en un turó a prop del riu aquesta elevació de forma cònica, esta bastant malmesa per les fortificacions i trinxeres que s'hi van construir durant la Guerra Civil, ja que es un tossal d'important situació estratègica. Tot i Això s'hi ha trobat diferents materials com fragments de grans tenalles, tasses carenades i petites urnes. En una de les coves del barranc un xic més amunt s'hi ha trobat també unes pintures rupestres que són la troballa més important, al igual que un altre poblat trobat mes endavant anomenat barranc de Cana o Mina Federica de les mateixes característiques.

Aquest conjunt va ser descobert per Josep Enric Gómez els anys 1982-83 i daten de finals de l'edat del bronze.

 

 

Els primers pobladors de l'actual municipi van ser els ilergets , al turó que domina el poble i la confluència del Segre i el Cinca ( la Punta del Calvari i la Punta Roja ) s'hi troba restes de ceràmica sigillata de l'època imperial romana i els vestigis d'una antiga fortalesa islàmica anomenada el Castell d'Escarp. Expugnada pel Cid el 1082 , quan aquest estava al Servei de Yusuf Ibn Ahmad al-Mu'tamin de Saragossa i ataca els Banu Hud de Lleida , Que fortificaren el castell d'Almenar i s'establiren a Escarp. Aliats amb els catalans , que foren derrotats.

 

El castell d'Escarp fou cedit cap a l'any 1120 per l'alcaid almoràvit Avifetel a Ramon Berenguer III , en virtut dels coneguts pactes d'ajuda i amistat enfront dels sarraïns de Tortosa i davant la pressió d'Alfons el Bataller d'Aragó. Aquestes terres passaren al veí monestir d'Escarp , fundat l'any 1213 . I el nom de la Granja d'Escarp, que s'ha interpretat com una almunia sarraïna , prové molt probablement d'una explotació agrícola dels monjos (en l'ordre cisterenc les explotacions agrícoles , on treballaven els monjos dits conversos rebien el nom de granges ). El 1365 el nucli tenia 30 focs dins la vegueria de Lleida i sots la tutela de l'Albat d'Escarp. Però desprès a la fi dels s. XIV passa a formar part de Massalcoreig i la senyoria dels Moncada , barons i desprès Marquesos d'Aitona que la mantingueren fins a la fi de l'Antic Regim. És per això que actualment el monestir pertany al terme veí . El municipi de la granja ajudava amb 300 sous anuals , a l'Estudi General de Lleida que desprès de la Guerra de Successió al 1717 van passar a la universitat de Cervera.

Aquest indret ha estat víctima de molts saqueigs , per part de bandolers i durant la Guerra dels Segadors per exemple ,també els forts aiguats han causat moltes modificacions a la vila , fou famosa la riada del 1907 , es construiran murs de contenció de 20 i 40 metres de llarg en els llocs de mes perill .

Molt important foren també les mines de carbó a partí del s.XVIII , que produïren un augment important de població , s'explotaren del 1846 al 1960 , s'arribà a formar un petit nucli de cases vora les mines anomenat la Vallfera.

Aquest indret i fins al delta de l'Ebre , sempre havia tingut un important tràfic fluvial , des del temps dels ilergets que embarcaven en grans barques el gra , l'oli , la llana i ho conduïen fins a Tortosa per embarcar-ho cap a Roma , fins no fa tant amb les mines de carbó de la Granja i Mequinensa , que anaven i venien els llaüts carregats de carbó cap Tortosa , Miravet etc.

 

Des de principis de segle fins abans de la Guerra Civil la Granja visqué una època de prosperitat amb les mines , la fruita i alguns molins de farina i oli que no van durar gaire.

Però arriba la Guerra Civil (1936-1939 ) i la Granja era una bona situació estratègica , a la cua del Front de l'Ebre i principi de la Bossa del Baix Segre .

El riu Segre va esdevenir la frontera entre els dos bàndols des dels Pirineus fins a l'Ebre.

Les tropes feixistes arriben a final de març del 1938 a aquesta zona i s'estableixen a Escarp i fan una primera ofensiva , des d'aquí col·loquen tres ``Cabezas de Puente una és a la Punteta Roja, una altra a al Punta del Forti i la darrera al damunt del Molí de la farina. I una altra al pont de Seròs per ocupar també la seva població.

Hi estan dos o tres dies , perquè els carrabiners de la república es refan i els tornen a guanyar les posicions , de manera que queden els dos fronts establerts una  a cada costat de riu. Hi seran durant vuit mesos.

La granja es ocupada momentàniament pels contraris i quedarà en mig de les dues línies de foc des d'aquesta nit de finals de març fins a mitjans de novembre.

Els feixistes s'atrinxeren al convent d'Escarp i els republicans al llarg de la serra encarada al riu des de serós fins a Almatret. Els dos bàndols fan volar el seu extrem del pont de la Granja per evitar l'entrada dels contraris.

A la Granja aquella mateixa nit del 28 al 29 de març quan els rebels estan a punt d'arribar al poble per la Costa Genebral , la població es alertada a corre cuita que deixi casa seva i vagi cap on pugui. Un testimoni ens ho explica així:

``A les 7 del mati d'un dia de març del trenta vuit, ens van trucar a la porta als del carrer del Sequer , Carrer Nou i Carrer Clavell , perquè fugirem cap a la serra en direcció Maials , estaven arribant des de l'altre canto els nacionals , aquest sector de poble va marxar cap a Llardecans ,Maials , Almatret ,...i l'altre cap a Massalcoreig , Fraga ,...Tothom cap on va poder o allà on hi tenia família . Nosaltres vam córrer plana Isidret amunt per anar cap a Maials i en arribar a la  Punta Cagueres ens van començar a bombardejar des del Convent amb las 7X7 Bateria loca i vam estar el terra estirats fins a les tres de la tarda que van deixar de dispararà

Aquella nit la Granja roman meitat a mans dels rojos i meitat a mans dels rebels s'estableixen línies de resistència dins del poble mateix.

La Granja queda arrasada , com que la gent acabava de marxar escopetejada , a les cases hi queda quantitat de bens i son saquejades totes.

La tornada es començar de zero , sobretot pels "rebutjats" anomenats així aquells que es van quedar al costat del Govern Legítim de la República.

Al poble la guerra es va endur dotze persones.

La població tornarà a reviure amb les mines , que atraurà gent de molts indrets de la península i doblarà la població i les explotacions agrícoles , fruita dolça a l'horta i el cultiu d'oliva i cereals cap al seca.

Cap a principis dels vuitanta , la mineria ha davallat i només funciona de manera intermitent però es transforma bona part de la zona del seca en cultius de fruita dolça gràcies a la instal·lació del rec gota a gota amb l'aigua del riu que puja cap a petits pantans construïts seca amunt

I així l'explotació de la fruita dolça i la manipulació d'aquesta serà el motor econòmic de la població fins ara.

 

Mapa Web